LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I LES ENTITATS QUEDEFENSEN LES OBRES ARTÍSTIQUES
ÍNDEX
Introducció i explicació general de la Propietat Intel·lectual
Entitats i associacions que defensen la propietat intel·lectual
AIE: artistes, intèrprets i executants.
Recerca a bars, botigues sobre el cànon de l’SGAE i informes o documents que ho acreditin.
Recerca de jurisprudència i explicació de sentències
Resum i Conclusió
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
CONCEPTE: La propietat intel·lectual, o també coneguda com dret d’autor, la trobem regulada als articles 428 i 429CC, els quals la defineixen com un “conjunt de drets que la llei confereix a l’autor com a producte de la seva intel·ligència”.Cal mencionar, per tant, que malgrat que el dret d’autor, sembla que sigui modern i relativament nou, es pot observar que això no és així ja que el Codi Civil, l’any 1889 ja es va encarregar de regular i defensar els drets dels autors.
L'article 428.CCEl autor de una obra literaria, científica o artística, tiene el derecho de explotarla y disponer de ella a su voluntad. L'article 429.CCLa//Ley sobre propiedad intelectual//determina las personas a quienes pertenece ese derecho, la forma de su ejercicio y el tiempo de su duración. En los casos no previstos ni resueltos por dicha ley especial se aplicarán las reglas generales establecidas en este Código sobre la propiedad.
Segons el Ministeri de Cultura Espanyol, òrgan competent en l’adopció de mesures, normatives de la propietat intel·lectual, defineix la propietat intel·lectual com “el conjunt de drets que pertanyen als autors i altres titulars, com artistes, productors, organismes de radiofusió, entre d’altres, respecte de les obres i prestacions que són fruit de la seva creació”.
I nosaltres, a través de la recerca i lectura de les diverses teories de la propietat intel·lectual hem cregut oportú donar la nostra pròpia definició. Nosaltres entenem per propietat intel·lectual aquell “dret que té com a funció principal el respecte i protecció de qualsevol de les creacions intel·lectuals d’una persona”.
Des de l’aprovació del Codi Civil, i per tant, del sorgiment d’aquesta defensa dels drets d’autors, ha estat debatut fortament el fonament i la legitimitat del dret de la propietat intel·lectual. a) La teoria negativa determina que al pensament humà, degut a la seva immaterialitat, li falten les condicions tècniques necessàries per a poder ésser considerat com a objecte d’apropiació. S’afirma que les obres humanes no són obres de caràcter individual, sinó que són creacions de la comunitat. Això és així perquè existeix un interès social i públic evident en elles. b) Una altra tesi defensa que la propietat intel·lectual és un dret estrictament individual i, per tant, això suposa que s’ha de reconèixer, per tal de dotar-lo d’eficàcia com qualsevol altre propietat, que el dret d’autor és absolut. Aquesta tesi també defensa que el fonament de la propietat intel·lectual és el benefici possible d’obtenció de l’autor. Perquè tot autor realitza, de forma individual, una feina per tal d’obtenir, a canvi, una remuneració d’aquesta. c) Una tercera teoria admet que el dret individual de l’autor sobre l’obra de l’enginy, però només d’una forma limitada i temporal, per tal que la societat tingui en ella una certa participació. La Constitució Espanyola reconeix dins dels drets fonamentals, el dret a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica (art. 20.1b CE). Però cal dir que la jurisprudència del TS (STC 9/09/1985) va establir que la propietat intel·lectual no mereixia tutela constitucional pel simple fet que interfereixen i s’hi troben involucrats aspectes econòmics (art. 33CE).
FONTS DE REGULACIÓ DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL: La font primària que trobem és la llei de Propietat Intel·lectual d’11 de Novembre de 2011. Degut a la permanent intervenció de l’Administració aquest llei presentava inestabilitats amb la qual cosa va provocar la publicació del text refós amb l’aprovació del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, que conté totes aquelles disposicions que deroga i que roman vigents. Subsidiàriament regeix el Codi Civil. A més a més cal dir que trobem Convenis Internacionals sobre el dret d’autor en les seves diferents facetes. El Conveni Internacional per excel·lència és el de Berna de 9 de setembre de 1886. També és fonamental la Convenció Universal de Drets d’Autor, que va ser revisada a París el 24 de juliol de 1971, i Protocols annexos a la mateixa. A continuació exposarem una sèrie de textos legals referits a la propietat intel·lectual que hem trobat. Hem de destacar que la següent legislació pertany tant a l’àmbit autonòmic, estatal, comunitari i internacional. Respecte a Espanya, cal dir que la legislació sobre la propietat intel·lectual és competència exclusiva de l’Estat Espanyol segons l’article 149.1.9 de la Constitució Espanyola.
L'article 149.CE 1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.
Legislación sobre propiedad intelectual e industrial
S’ha de dir que l’execució d’aquesta legislació correspon a la Generalitat de Catalunya en virtut de l’article 155 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya:
L'article 155.EACPropietat intel·lectual i industrial
Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l'activitat d'inscripció, modificació o cancel·lació d'aquests drets, i l'exercici de l'activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l'Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d'informació.
L'autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d'inspecció i control de l'activitat d'aquestes entitats.
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas:
L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria.
A més la legislació de la propietat intel·lectual es caracteritza perquè es tracta d’una normativa que està en constant desenvolupament atesa a la importància dels avenços tècnics que contínuament s’estan produint i trobant. A continuació, esmentarem tota la legislació que hi ha, no només a Catalunya i Espanya, sobre propietat intel·lectual, sinó també la que podem trobar a Europa i a la resta del mon.
Legislació en matèria de propietat intel·lectual:
Catalunya: - Text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril. - Modificació del text refós: Llei 23/2006 de 7 de juliol (BOE 08/07/2006)
Espanya: - Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril.
La normativa espanyola està cada vegada més condicionada per la normativa comunitària que pretén harmonitzar en aquest camp la legislació de tots els països de la Unió Europea.
Legislació Unió Europea: - Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de maig de 2001: relativa a l’harmonització de determinats aspectes de drets d’autor. - Directiva 1996/9/CE del Parlament Europeu i del Consell d’11 de març de 1996 sobre la protecció jurídica de bases de dades. - Directiva 2006/115/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual [aquesta directiva substitueix la Directiva 92/100/CE del Consell, de 19 de novembre de 1992, sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la propietat intel·lectual]. - Directiva 2006/116/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa al termini de protecció del dret d'autor i de determinats drets afins [aquesta directiva substitueix la Directiva 93/98/CEE del Consell, de 29 d'octubre de 1993, relativa a l’harmonització dels termini de protecció del dret d'autor i determinats drets afins].
Legislació internacional: - Collection of Laws for Electronic Access (CLEA) Base de dades de la OMPI (Organització Mundial de Propietat Intel·lectual) que recopila la legislació de tot el món en aquesta matèria.
OBJECTE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL: El fet generador de la propietat intel·lectual d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor pel sol fet de la seva creació, tal i com estableix l’article 1 de la LPI. L’article 10.1LPI disposa que són objectes de les propietat intel·lectual: - “Totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en un futur”. D’acord amb l’article 11LPI, també es poden considerar objecte de propietat intel·lectual: - Les traduccions i adaptacions - Les revisions, actualitzacions i anotacions - Els compendis, resumen i extractes - Els canvis musicals - Qualsevol transformació d’una obra literària, artística o científica. Cal dir que, d’acord amb l’article 12.1LPI, també es poden considerar com a objecte les col·leccions d’obres alienes de dates o altres elements independents que per la selecció dels seus continguts constitueixin creacions intel·lectuals.
No obstant, cal afirmar que, d’acord amb l’article 13LPI, en canvi, no són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals, reglaments i els seus corresponents projectes, les resolucions del òrgans jurisdiccionals, etc. Els drets d’autor són compatibles, independents i acumulables amb: a) La propietat i altres drets que tingui per objecte la cosa material a la qual està incorporada la creació intel·lectual b) Els drets de propietat industrial que existeixin sobre l’obra c) Els drets de propietat intel·lectual reconeguts en el Llibre III de la Llei de Propietat Intel·lectual.
SUBJECTES: Es considera autor la persona natural que crea alguna obra artística, científica o literària. Per tant, dos requisits: - Persona natural (tot i que també es permet que de la protecció de qual l’autor gaudeix també se’n podran beneficiar les persones físiques en aquells casos expressament previstos per l’article 5 de la llei) - Creació d’una obra de caràcter intel·lectual. Es presumeix autor a aquell que mostra l’aparença com a tal, mitjançant el nom, signatura o signe que l’identifiqui. En quant a l’obra, es divulga en forma anònima o amb pseudònim; l’exercici dels drets de propietat intel·lectual correspondrà a la persona natural o jurídica que la tregui a la llum amb el consentiment de l’autor, mentre aquest útil no mostri la seva identitat (article 6LPI).
PLURALITAT D’AUTORS: Quan una obra hagi estat realitzada per més d’un autor, els drets establerts correspondran a tots ells. Això significa, per tant, que per a divulgar i modificar l’obra serà necessari el consentiment de tots. Una vegada l’obra hagi estat difosa cap coautor por refusar injustificadament el seu consentiment. A més, els coautors poden explotar separadament les seves aportacions sempre i quan no es perjudiqui a l’obra comuna.
OBRA COL·LECTIVA: D’acord amb l’article 8LPI, es considera com a obra col·lectiva aquella que ha estat creada per iniciativa i sota la coordinació d’una persona natural o jurídica que l’edita i publica amb el seu nom i que està constituïda pel conjunt d’aportacions de diferents autors per tal d’obtenir una creació única i autònoma. En aquests casos, els drets correspondran a la persona encarregada de l’edició i divulgació amb el seu nom.
OBRA COMPOSTA: L’article 9LPI determina que l’obra composta és aquella obra nova que incorpora una obra preexistent, però sense la col·laboració de l’autor d’aquesta última.
CONTINGUT: La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personals o morals i per drets de caràcter patrimonial. Aquests drets atribueixen a l’autor la plena dispoció i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes per l’article 2LPI.
A) DRETS MORALS
L’autor gaudeix dels següents drets irrenunciables i inalienables (article 14LPI): - Decidir si l’obra ha de ser divulgada i amb quina forma (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercir aquest dret en relació amb l’obra no divulgada en vida del seu autor i durant un termini de setanta anys.) - Determinar si la divulgació s’ha de fer amb el seu nom, amb un pseudònim o de forma anònima. - Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercitar aquest dret indefinidament.) - Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella. (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercitar aquest dret indefinidament.) - Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de Béns d’Interès Cultural. - Retirar l’obra del comerç - Accés a l’exemplar únic de l’obra per tal d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre.
B) DRETS D’EXPLOTACIÓ
L’article 17LPI de la llei estableix que correspon a l’autor l’exercici exclusiu dels drets d’explotació de la seva en qualsevol forma, així com els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Les formes d’explotació són: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. La reproducció és la fixació de la obra en un mitjà que permet la comunicació i obtenció de còpies de tota classe. Per distribució s’entén per l’emissió al públic de la obra, ja sigui en versió original o en còpies. La comunicació pública és l’acte a través del qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense que aquesta hagi estat distribuïda en exemplars a cadascuna d’aquestes persones. I finalment, la transformació es defineix com la traducció, adaptació i qualsevol altres modificació de la seva forma, provocant la creació d’una obra diferent. Aquí cal dir, que els drets de propietat intel·lectual de l’obra obtinguda de la transformació correpondran a l’autor que ha realitzat la modificació, sense perjudici dels drets de l’autor de l’obra principal.
C) ALTRES DRETS
Els articles 24 i 25 LPI comprenen una sèrie de drets més per a l’autor. Es parla de l’obtenció d’un benefici per a l’autor d’una obra plàstica en cas de rebenta. Trobem altres drets protegits, els quals són menys freqüents.
D) LÍMITS DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ
L’article 31 LPI comprèn que les obres difoses es podran reproduir sense l’autorització de l’autor el els següents casos: - Com a conseqüència o per a constància en un procediment judicial o administratiu. - Per a l´ús privat del copista i sempre que la còpia no sigui objecte d’utilització col·lectiva ni lucrativa. - Per a l’ús privat d’invidents - Es permet que l’obra inclogui fragments d’altres obres alienes, així com temes d’actualitat difosos pels mitjans de comunicació, etc.
DURACIÓ DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ: Amb caràcter general s’afirma que els drets d’autor duran tota la vida de l’autor i setanta anys més després de la seva mort. Els drets d’explotació d’una obra anònima o pseudònima romanen setanta anys des de la seva divulgació lícita. Els drets d’explotació d’aquelles obres que no van ser publicades lícitament duraran setanta anys des de la seva creació, en cas que no es conegui l’any de creació, es començarà a comptar des de l’any de la mort de l’autor.
DOMINI PÚBLIC: L’extinció dels drets d’explotació determinarà el seu pas al domini públic. Les obres de domini públic es caracteritzen perquè poder ser utilitzades per qualsevol sempre i quan respecti l’autoria i la integritat de l’obra.
TRANSFORMACIÓ DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ: Els drets d’explotació d’obra es caracteritzen perquè es transmeten, mortis causa, per qualsevol dels medis que el dret permet. Es poden transmetre aquests drets, mitjançant actes inter vivos. Cal dir que tota cessió s’ha de realitzar de forma escrita. A més, cal dir que si la cessió és títol onerós, l’autor té dret a participar en els beneficis de l’explotació. La llei també preveu que els drets d’explotació puguin ser objecte d’hipoteca.
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL EN LES OBRES CINEMATOGRÀFIQUES I ALTRES SISTEMES AUDIOVISUALS I PROGRAMES D’ORDINADOR: Aquí cal destacar que dins de la propietat intel·lectual també es troben protegits per aquesta els drets d’autor en les obres cinematogràfiques, altres sistemes audiovisuals i programes d’ordinadors.
ALTRES DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL: La llei de propietat intel·lectual també regula els drets dels artistes i executants d’una obra, incloent així, el director d’escena i el director d’orquestra. També es recullen els drets dels productors de fonogrames i gravacions audiovisuals. Així com la protecció de les fotografies, de determinades proteccions editorials i de la base de dates.
LA PROTECCIÓ JUDICIAL DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL: En la llei, per a iniciar el procediment de cessament d’una activitat il·lícita contra un obra per un infractor i exigir la indemnització correspon, estableix la legitimació al titular dels drets. Aquest també pot sol·licitar mesures cautelars. El cessament de l’activitat il·lícita comprèn moltes mesures, però cal destacar, que aquestes mesures no s’aplicaran als exemplars obtinguts de bona fe per a l’ús personal. Pel que fa a la indemnització, el perjudicat pot sol·licitar tant el dany emergent com el lucre cessant. L’acció per a la reclamació de danys i perjudicis prescriu als cinc anys des de que el legitimat pugi exercitar-la.
EL REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL: El Registre de la Propietat Intel·lectual depèn del Ministeri de Cultura i té caràcter únic per a tot el territori nacional. Cal dir, que en cadascuna de les capitals de província existeix una oficina provincial de Registre. A Girona podem trobar el registre de la propietat intel·lectual al carrer dels ciutadans. Els drets de propietat intel·lectual relatius a les obres i reproduccions protegits per la LPI poden ser objecte d’inscripció. Es presumeix que els drets inscrits existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada a l’assentament. El registre és públic, sens perjudici que les limitacions establertes.
ÀMBIT DE LA PROPIETAT INTELECTUAL: Cal dir que la propietat intel·lectual comprèn i vetlla per un nombre important de matèries, totes ells molt relaciones i molt semblants. Podem afirmar, que de forma general, les matèries més importants per a les quals el dret de propietat intel·lectual vetlla són: - Obres científiques i literàries - Composicions musicals - Obres teatrals - Coreografies i pantomimes - Obres cinematogràfiques i audiovisuals - Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades- Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència - Programes d'ordinador - Bases de dades - Pàgines web i obres multimèdia - Actuacions d'artistes, intèrprets i executants - Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials
ALTRES DRETS DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL: Els drets d’autor són els drets essencials de la propietat intel·lectual, i de fet, sempre que parlem de propietat intel·lectual, ens venen al cap els drets d’autor. No obstant, cal afirmar que els drets d’autor no són els únics que podem trobar, sinó que n’hi ha d’altres que es troben regulats i protegits per la propietat intel·lectual. Aquests drets són: - Drets dels artistes, intèrprets o executants - Drets dels productors de fonogrames - Drets dels productors de les gravacions audiovisuals - Drets de les entitats de radiodifusió - Drets sobre les meres fotografies - Drets sobre determinades produccions editorials.
ENTITATS I ASSOCIACIONS DE DEFENSA DELS DRETS DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual; les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual: La legislació espanyola ofereix una sèrie de mecanismes de protecció dels drets de propietat intel·lectual. D’una banda la Llei de Propietat Intel·lectual en el Llibre III, Títol I regula les accions i els procediments que poden exercir-se en els supòsits d’infracció dels drets d’explotació; així doncs pots recórrer a les accions administratives, a les accions civils i a les accions penals. D’altra banda, la Llei de Propietat Intel·lectual en el Llibre III, Títol II regula el Registre General de la Propietat Intel·lectual. A més, aquesta mateixa llei, en el Títol IV regula les Entitats de Gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual. Les entitats de defensen els drets de propietat intel·lectual es caracteritzen per: - Ésser de gestió col·lectiva - Definir-se com a organitzacions privades formades per un conjunt d’associats amb un determinat fi. - Funcionar amb total autonomia - Tenir naturalesa no lucrativa. - Dedicar-se, en nom propi o aliè, a la gestió de drets de propietat intel·lectual de caràcter patrimonial per compte dels seus titulars legítims. - Estar regulades al Títol IV del Llibre III del Real Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril, per el qual s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
L'OBJECTE DE LES ENTITATS: L’objecte de les entitats de gestió col·lectiva és garantir una explotació eficaç de les obres i prestacions protegides en benefici dels seus titulars i usuaris. Els titulars tenen assegurat el control d’utilitat de les seves obres tan a nivell espanyol com a nivell estranger; no només reben protecció dins Espanya sinó que si els titulars subscriuen acords de recíprocs amb entitats de gestió estrangeres obtindran protecció fora del territori. En la realitat sovint trobem la coexistència de drets d’explotació que la llei reconeix a diversos titulars. Per exemple, una cançó, agrupa drets de l’autor de la lletra i la música, drets de l’ intèrpret vocal i drets del productor de la gravació. Conseqüentment, per utilitzar obres o prestacions protegides haurem de pagar a més d’una entitat; haurem de recórrer a cada una d’elles per sol·licitar l’autorització per utilitzar els drets que gestionen i pagar el preu que cada una fixi a través de les seves tarifes. Les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual requereixen una autorització del Ministeri de Cultura per actuar en el compliment de les seves funcions, de les quals podem destacar: A) Administrar els drets de propietat intel·lectual conferits, conforme a la legislació vigent i els seus Estatuts. En l’exercici dels drets de propietat intel·lectual, poden actuar de forma delegada pels seus titulars legítims o bé per mandat legal (drets de gestió col·lectiva obligatòria).
B) Ofereixen als usuaris autoritzacions no exclusives per utilitzar els drets dels titulars que representen, a canvi d’una contraprestació econòmica. La determinació de les contraprestacions econòmiques venen fixades per unes tarifes generals, les quals no son controlades pel Ministeri de Cultura.
A més, les entitats tenen l’obligació de negociar les tarifes amb associacions d’usuaris que vulguin utilitzar els drets que gestionen. Les quantitats de diners recaptades s’abonen als seus legítims titulars, amb un previ descompte d’uns percentatges variables destinats a cobrir les costes per gestionar aquest servei.
C) Ofereixen serveis d’assistència, formatius i promocionals als autors i artistes.
D) Protegeixen i defensen els drets de propietat intel·lectual davant les infraccions als drets de propietat intel·lectual; mitjançant la via judicial. El Ministeri de Cultura fins a la data, ha autoritzat vuit entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual. Les entitats les podem classificar en funció del titular del dret;
En relació als drets d’autors trobem;
SGAE (Sociedad General de Autores y Editores); està situada a la capital espanyola de Madrid. Té com a objecte la regulació d’obres musicals, dramàtiques, coreografies i audiovisuals.
CEDRO (Centro español de derechos reprográficos); té la seu a Madrid. Té com a objecte la gestió de tot tipus d’obres d’escriptors i traductors; obres literàries, científiques, tècniques, educatives, d’infromació, divulgació, etc. Així com també gestiona obres de periodistes i autors d’articles i treballs per a publicacions periòdiques.
VEGAP (Visual entidad de gestión de artistas plásticos); té la seu a Madrid. S’encarrega de gestionar els drets de propietat intel·lectual de creadors visuals, és a dir, gestiona obres expressades mitjançant imatges (tan fixes com en moviment) amb independència del suport material utilitzat. Així doncs agrupa múltiples opcions; collages, còmics, escultura, fotografia, gravacions, pintura, humor gràfic, il·lustració, disseny, etc.
DAMA (Derechos de autor de medios audiovisuales); està situada a Madrid. Té com a objecte la gestió de drets d’autor de gestió col·lectiva obligatòria (directors i guionistes). En general gestiona drets d’autor d’obres audiovisuals i cinematogràfiques.
En relació al dret d’artistes intèrprets o executants trobem;
AIE (Artistas intérpretes o ejecutantes, sociedad de gestión de España) està situada a Madrid. S’encarrega de gestionar els drets d’artistes que han intervingut o participat en una interpretació musical, fixada a través d’un fonograma o bé d’una gravació audiovisual. Aquesta societat recapta dels negocis que són usuaris de la música (botigues, bars, televisors, ràdios, etc) els drets de propietat intel·lectual generats per la seva utilitat i els reparteix entre els artistes.
AISGE (Artistas intérpretes, sociedad de gestión) està situada a Madrid. Gestiona els drets de propietat intel·lectual d’actors, actors de doblatge, ballarins i directors d’escena.
En relació al dret de productors trobem;
AGEDI (Asociación de gestión de derechos intelectuales) conjuntament amb l'AIE és una de les entitats de gestió dels drets de propietat intelectual constituida i autoritzada pel Ministeri de Cultura.
EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los productores audiovisuales) està situada a Madrid i s’encarrega de representar i gestionar els drets de propietat intel·lectual dels productors audiovisuals.
L'AIE: Artistes, Intèrprets i executants
CONCEPTE: L’AIE és una Societat de Gestió autoritzada pel Ministeri de Cultura creada amb la intenció de defensar els drets que la llei reconeix als artistes, intèrprets o executants.
CARACTERÍSTIQUES: La AIE és un societat que gestiona i defensa els drets dels artistes tant a Espanya com a l’estranger. Cal dir que es caracteritza per ser una societat: - Col·lectiva - Solidària - Democràtica - Onerosa, és a dir, sense ànim de lucre
HISTÒRIA: L’AIE va néixer l’any 1989 per autorització i tutela del Ministeri de Cultura d’Espanya.
FUNCIONS: L’AIE té com a funcions principals la protecció dels drets que es troben a la Llei de Propietat Intel·lectual de 1987. Concretament allò que defensa l’AIE és: - Defensa i desenvolupament dels drets que la llei de Propietat Intel·lectual reconeix als artistes, intèrprets o executants, així com als seus drethavents. - La recaptació i repartiment dels drets de Propietat Intel·lectual, que la llei reconeix, en tot el món, als artistes, intèrprets o executants. - La regulació de l’ús, reproducció i/o radiofusió de la música en públic. La promoció d’activitats o serveis de caràcter assistencial, en benefici dels seus socis, de formació i de capacitació professional, i de promoció de la música i músics. Les activitats de formació i promoció d’artistes que la AIE realitza s’exposarà breument tot seguit. En primer lloc, cal parlar d’AIEnRUTa-Artistes. -Aquest és un programa organitzat per l’AIE per a potenciar la música en directe i apropar als nous talents al públic a través d’actuacions en locals de música en directe de tot el país.
El seu funcionament es caracteritza perquè està compost per un jurat que s’encarrega de seleccionar diversos artistes que presenten diferents estils de música per tal que realitzin un curs trimestral en una de les sales que AIE té arreu d’Espanya. AIEenRUTa està en funcionament tot l’any, no obstant, la selecció dels artistes i les seves actuacions es divideixen en tres cicles: Gener-Març, Abril-Juny, Octubre-Desembre. Cal dir que l’AIE no només disposa d’una AIEnRUTA-Artistes sinó que n’organitza diverses. Cadascuna d’elles depèn de la música amb la que es vinculi o relacioni. Així, per exemple, cal assenyalar que troben la AIEnRUTa-Flamencos, que potencia la música flamenca dels joves talents, així com la AIEnRUTa-Clásicos, que activa la música clàssica dels joves talents, i finalment també trobem la AIEnRUTa-Jazz que té per objecte promocionar els artistes de Jazz.
PRESIDENT D’HONOR: L’AIE està representada i formada per un president d’honor, que és el Príncep d’Astúries, Don Felip Borbó i Grècia.
COMPROMISOS: A) Compromís amb tots els artistes: S’estableix que la missió principal de l’AIE és protegir la música i garantir els drets dels artistes, intèrprets o executants. L’AIE realitza una multitud d’iniciatives de promoció d’artistes esplèndids, de la seva formació així com de la seva música. B) Compromís amb els usuaris de la música: L’AIE intenta ajudar als usuaris de la música a regularitzar l’ús i difusió de la música en públic amb la finalitat d’aconseguir un gaudiment dels beneficis que aporta aquesta als seus negocis. C) Compromís amb la transparència: Un dels objectius estratègics de l’AIE és la transparència i la progressiva millora en les seves gestions. L’AIE s’encarrega de realitzar auditories econòmiques i de gestió.
OBJECTIUS DE L’AIE: L'AIE com a Societat de Gestió dels Artistes, Intèrprets o executants té com a principals objectius i fins: - Gestió dels drets de tots els Artistes, Intèrprets o executants musicals, així com el seu desenvolupament i protecció davant de totes les instàncies i autoritats. - Difusió continuada de la cultura, la música i l’art a tots els aficionats i amants de la música mitjançant la organització i col·laboració en un ampli catàleg d’activitats de caràcter educatiu, formatiu i promocional. - Establiment d’acords de col·laboració amb els Usuaris de la Música, és a dir, negocis que utilitzen la música, per tal de regularitzar l’ús i l’explotació comercial i difusió en públic de les gravacions i reproduccions musicals. - Suport total als seus Socis, Artistes, Intèrprets o Executants, en el desenvolupament de la seva activitat musical. És a dir, ajuda a l’educació, formació i promoció dels joves talents musicals de cara al seu llançament i consolodació. Tanmateix, defensa de la implantació, consolidació i desenvolupament dels drets morals i econòmics dels artistes, intèrprets o executants. A més a més, desenvolupa activitats socials i assistencials per a donar suport als socis artistes més perjudicats. Cal dir, que està dotada de més i millors recursos per als seus associats gràcies al seu repartiment eficaç i equitatiu de la recaptació per l’ús i la difusió de gravacions musicals i audiovisuals. - Millora de forma contínua, de l’eficiència en la gestió per aconseguir òptims resultats econòmics, assistencials i promocionals per als seus socis, comptabilitzar l’excel·lència màxima en els serveis proporcionats com a Societat, així com la reducció progressiva en els costos de la gestió dels seus drets. El repertori universal protegit i gestionat per l’AIE constitueix el seu vertader valor. Cal dir que el model estratègic i de gestió de l’AIE es basa en quatre principis orientats tots ells amb la finalitat d’aconseguir la Solidaritat: a) Honestedat b) Transparència c) Eficàcia d) Compromís El compromís establert per l’AIE amb els seus socis implica honestedat, transparència i eficàcia no només envers ells, sinó que també s’estenen cap a les altres societats i institucions amb les quals l'AIE manté una relació institucional i professional. La transparència, l’autenticitat i la precisió de les declaracions de les agravacions musicals i audiovisuals dels artistes constitueixen l’essència del compromís de l’AIE, per part, tant del conjunt de la societat, com de cadascun dels seus socis.
MANIFEST DE L’AIE: L’AIE defensa, estableix i determina: a) La propietat intel·lectual és un dret i no un impost. b) El dret intel·lectual és inherent a l’ésser humà, com el dret a la llibertat. c) El llibre és cultura, el disc és cultura, el cinema és cultura, el teatre és cultura. Tot això ha de tenir un tractament fiscal just, equitatiu i no arbitrari. d) En el lliure mercat només és possible la competència lleial, quan es garanteix la lliure expressió i la lliure elecció. e) La llibertat d’expressió no pot subsistir sense la llibertat d’emissió, exposició i exhibició. f) L’AIE està disposada a canviar les seves costums però no a què ningú li canviï. g) La cultura, peculiar i diversa, distingeix i acosta als éssers humans. La seva protecció i desenvolupament és un deure de tots els governs i de tots. h) Els artistes no demanen la protecció de l’Estat, sinó que volen un tractament social i assistencial digne. A més també sol·liciten aquest tractament per a la resta de ciutadans. i) Una societat que protegeix més els objectes que no pas les idees està mal creada.
Què fa exactament la societat AIE?
Promoció de la Música:
L'AIE promociona la música en directe amb programes anuals accessibles per qualsevol artista. A partir del programa AIEnruta s’organitzen cicles de concerts en tot Espanya.
Promoció de l’art i la cultura:
A més a més de la música, l'AIE també s’interessa per l’art i la cultura, creant d’aquesta manera múltiples esdeveniments, amb la finalitat de la divulgació de la cultura i la Propietat intel·lectual, com per exemple cursos, conferències, cicles musicals, etc.
Defensa dels drets:
L'AIE és la Societat de Gestió autoritzada pel Ministeri de Cultura per a defensar els drets que la llei reconeix als artistes, intèrprets o executants. La seva finalitat és garantir i assessorar als seus socis, sobre els drets econòmics que els hi pertanyen. AIE recapta dels negocis que són usuaris de la música, com per exemple bars, televisions, ràdios, etc. A més a més recapta també els drets de propietat intel·lectual generats per l’ús d'interpretacions musicals, i els reparteix entre els artistes. Actualment aquesta societat està composta per més de 15.000 socis a Espanya , i internacionalment representa a més de 500.000 artistes, als quals els assigna drets, a través dels seus processos de repartiment anuals i d' acords subscrits amb altres països.
Assistència als socis:
Aquesta societat no es limita a protegir els drets dels socis sinó que a partir del seu Fons Assistencial i Cultural, que proporciona ajudes, prestacions i beneficis als artistes: - Assegurança col·lectiu de accidents. - Targeta d’assistència de viatges. - Assegurança mèdica privada. - Ajudes assistencials. La societat segueix ampliant aquest servei assistencial que s’ajusta a les necessitats especials de les condicions del col·lectiu.
Ajudes per a la formació:
Aquesta societat recolza la formació musical convocant beques de formació o aplicació d’Estudis Musicals i d’Alta Especialització, col·labora en la organització de cursos i seminaris d’ensenyança musical arreu d’Espanya i col·labora amb la Fundació Isaac Albènix. També organitza Classes Magistrals en les que participen grans mestres de caràcter internacional.
Participació en fòrums i associacions:
L'AIE desenvolupa la funció de promoció de la música i la defensa dels drets dels artistes, i entre una de les seves finalitats hi ha la de garantir la generació futura de continguts musicals, per això participa de forma continuada en seminaris, discussions i fòrums amb associacions i institucions de caràcter polític, tècnic o jurídic.
L'AIE participa en las següents organitzacions internacionals:- FILAIE: Federación Ibero-Latino-Americana de Artistas Intérpretes o Ejecutantes- GIART: Grupo Internacional de Artistas. L'AIE intervé en representació de aquestes organitzacions davant nombrosos organismes, entre altres: - OMPI: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual.- PARLAMENT EUROPEU: a Estrasburgo y Bruselas. -COMISSIÓ EUROPEA: a Bruselas.
L'AIE col·labora en els següents grups tècnics internacionals de treball: - PEG: (Grupo Paneuropeo de Entidades de Gestión). - IPDA: (Asociación para la Base de Datos Internacional de Artistas). - SCAP: (Consejo de Sociedades para la Administración de los Derechos de los Artistas).
L’AIE va ser constituïda com a societat de gestió dels artistes intèrprets o executants.
LA SGAE: Sociedad General de Autores y Editores.
CONCEPTE: La SGAE és una societat privada espanyola amb seu a Madrid, està reconeguda legalment com una societat dirigida a la gestió dels drets d'autor dels seus socis (tot tipus d’artistes i empresaris de cultura). La tasca de l’SGAE consisteix en gestionar el cobrament i la distribució dels drets d’autor dels artistes que l'integren i a la vegada vetllar pels interessos dels editors.
HISTÒRIA: A finals del segle XIX, a Espanya el negoci musical estava format per tres subjectes: teatres, on s’interpretaven les obres musicals, autors i intermediaris d' aquests. Els intermediaris utilitzaven la seva posició dominant de forma abusiva per als autors, fins que finalment l’any 1941 es va fundar la societat anomenada SGAE, que va passar a ser qui va gestionar en exclusiva tots els drets de autor, més endavant l’any 1995 aquesta societat es va refundar i va passar a protegir també els editors. Actualment aquesta societat representa més de 100.000 socis i gestiona un inmens repertori d' obres registrades. Per ser soci de aquesta entitat s’ha de tenir l'obra explotada públicament per qualsevol mitjà. Entre els seus socis trobem músics, compositors, autors, guionistes...
FUNCIONS: Entre les seves funcions estàn les d'emetre llicències de repertori dels autors agrupats a l’SGAE , per la seva explotació en qualsevol tipus de negoci. La societat controla els mercats per defensar els seus socis, assegurant que l'explotació del repertori d'SGAE estigui llicenciada i que els explotadors estiguin abonats als drets d'autor corresponents, gestiona l'anomenada «remuneració equitativa» per lloguer de vídeos, vigila el compliment dels acords subscrits amb les distribuïdores de suports d'enregistraments audiovisuals, amb les emissores etc. El seu departament jurídic assessora els socis i defensa els seus drets, denunciant l'activitat de lloguer de suports discogràfics que consideri il·lícita, preparant la documentació corresponent per a les demandes, així com investigant les activitats considerades il·legals relacionades amb els interessos dels autors, en especial de la utilització fora de la llei del repertori SGAE (el que l'entitat defineix com «antipirateria»).
És necessari afegir, que la societat SGAE, no és la única associació de autors i editors a Espanya, tot i així és un dels principals grups contra la pirateria musical a Espanya.
RECERCA SOBRE LES TARIFES IMPOSADES PER LES ASSOCIACIONS: en especial, el Cànon de l’SGAE.
Ara realitzem un informe sobre la nostra recerca a diversos locals, tant de Figueres com d’Olot sobre el famós cànon de l’SGAE així com les tarifes que les diverses associacions o entitats imposen per a la defensa de la propietat intel·lectual.
FIGUERES: Hem de dir que hem visitat dos bars. Aquests dos bars es poden trobar al centre de la ciutat, tot i que, per defensar el dret a la intimitat, ens abstenim de citar el nom del local, així com el carrer on es troben cadascun.
En el primer que vam visitar, el propietari del local ens va afirmar amb aquestes paraules: “sí, certament existeix un cànon de l’SGAE, però a mi no me l’exigeixen”.
Nosaltres aquí volem comentar dues coses:
a) En primer lloc, doncs ens ha agradat que algú ens verifiqui que el cànon de l’SGAE existeix i per tant, no és una invenció o irrealitat.
b) En segon lloc, amb les paraules del propietari d’aquest bar, d’altra banda, podem observar doncs que ni el dret ni la justícia no acaba mai d’actuar tal i com ho hauria de fer, ja que amb les paraules “a mi no me l’exigeixen” deduïm que no és que no li exigeixen sinó que directament i segurament farà alguna mena de trampa per poder evitar i així estalviar-se el pagament d’aquestes tarifes imposades.
El segon que vam visitar, a diferència del primer, ens va assegurar que fins al Novembre de 2011 havia estat contribuint i aportant una petita quantitat de diners, en base, al cànon de l’SGAE, per tal de garantir la defensa dels drets d’autor. Nosaltres amb aquesta explicació li vam demanar que ens ensenyés algun document que acredités i determinés aquest cost, però la propietària del bar es va negar, reservant-se així el dret a la intimitat.
OLOT: A Olot vam visitar un local, que tampoc esmentarem el seu nom ni la seva localització per tal de perservar el dret a l'intimitat. En aquest local vam demanar si tenien algun tipus de document o informe en el qual hi constés la obligació de pagar una tarifa pel fet d’usar i explotar els drets reservats pels autors de les cançons, videoclips, etc. En formular aquesta pregunta, els propietaris del local ens van dir que ells no disposaven de cap tipus de document o informe, donat que cap entitat els hi havia exigit ni reclamat.
Així doncs, podem concloure que tot hi l'existència de l'obligació de pagament a les corresponents entitats gestores, els locals no satisfan les tarifes exigides. Aquesta desviació entre la normativa i la realitat existent, pot ser deguda a què les entitats no donen l'abast alhora de controlar l'efectuació del pagament per part de tots els establiments situats en territori espanyol, o de la poca conciència popular en aquest àmbit. Per tant, podríem dir que hi ha una absència d'eficàcia per part d'aquestes entitats.
JURISPRUDÈNCIA
Tot seguit ens hem detingut a buscar jurisprudència que demostri la situació existent en els establiments espanyols, en relació a l'obligació a pagar les tarifes corresponents per l'explotació de les obres artístiques i musicals:
1.) A la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid (Secció 21ª) de 8 de febrer de 2006 (nº150/2005) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
La SGAE i TVE van fer l’any 1991 un contracte mitjançant el qual la SGAE concedia a TVE una autorització no exclusiva per a la utilització de les obres de la SGAE en territori de l’Estat Espanyol, a canvi d’una remuneració o cànons exigits anualment.
Però en el contracte, quan TVE ja havia començat amb l’emissió, es va incorporar un “Annex 1” on s’ampliava aquesta emissió de TVE a territori estranger, a canvi, és clar, de remuneracions.
- El contracte contemplava la següent durada: 1/01/1991- 31/12/2000.
- “L’annex 1”contemplava la següent durada: 1/01/1991-31/12/1993.
Tot funcionava correctament fins que l’any 1996 l’SGAE va reclamar a TVE que el càlcul dels cànons o tarifes no eren els pactats.
Com que les parts no van arribar a un acord, llavors la SGAE va interposar una demanda davant del jutjat de 1ª Instància reclamant la liquidació corresponent entre 1/01/1994-15/10/1996 en base al contracte realitzat. El Tribunal va estimar parcialment la demanda.
Amb aquest pronunciament, l’SGAE va interposar recurs d’apel·lació amb el qual va obtenir un pronunciament d’acceptació de la sentència de 1ªinstància. I tot seguit va interposar recurs de cassació.
El TS ha establert, davant la sol·licitació de l’SGAE d’obtenir un pronunciament judicial favorable que estableixi i resolgui els seus drets de remuneració pels drets d’explotació de les obres del seu repertori que TVE ha fet, que el pacte que ambdúes parts van concertar establia que “la part més afavorida” era TVE. Ja que va ser precisament l’SGAE qui remarcava en el contracte aquest favoritisme. I és per aquesta raó que el TS desestima el recurs de cassació i accepta, per tant, la sentència de 1ª Instància.
2.) A la sentència del Tribunal Suprem (Sala de lo Civil) de 15 d'octubre del 2002 (nº 928/2002) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
La «Sociedad General de Autores de España» (SGAE) demanda a l'entitat Radio Archipiélago, SL.
El conflicte resideix, en què l’emissora de ràdio, ha portat a terme una comunicació pública d'obres musicals a través d'emissores radiofòniques, sense obtenir per a portar a terme aquesta activitat, la llicència necessària per abonar els corresponents drets dels autors d’aquestes obres musicals. A l’hora de resoldre aquest problema, un dels conflictes que es planteja el Tribunal és si l'entitat la SGAE, entre altres, té legitimació per emetre aquesta demanda respecte l'entitat de ràdio, aquest problema es veu solucionat, amb la Llei 22/1987, d'11 de Novembre que estableix que la SGAE (entre altres) té per finalitat que els drets d'autors resultin reals de manera concreta i d’aquesta manera pugin ser efectivament reconeguts i protegits. Per tant, el tribunal accepta la legitimació de l’entitat la SGAE, per la defensa en judici dels drets els quals s’atén la seva activitat (protecció de la propietat intel·lectual, que justifica la concessió d'autorització administrativa a les entitats de gestió). Altres aspectes rellevants que podem extreure d’aquesta sentència són: - L'SGAE, és una entitat de gestió autoritzada per actuar a favor dels drets dels autors que hi contracten. - La legitimitat per a la gestió dels drets que porta a terme la SGAE, és atribuïda per els mateixos titulars dels drets a la entitat mitjançant el corresponent contracte. - Quan s’atorga legitimitat per la gestió dels drets, no es refereix als concrets drets individuals, sinó que el que s’atribueix a la SGAE, és la legitimació per defensar en judici els drets que s’extreuen de la seva activitat artística.
3.) A la sentènciade 13 juliol de l’Audiència Provincial d’Alicant (nº 310/2010) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
En la demanda les entitats SGAE i AIE formulen pretensió contra la societat Bianco Levante S.L, la qual explota la discoteca Bianco situada al centre de la ciutat de Llevant. En la pretensió SGAE i AIE reclamen els danys i perjudicis causats per aquesta entitat com a conseqüència d’haver utilitzat i explotat en l’àmbit de la seva activitat pròpia drets de productors i d’artistes intèrprets, sense haver pagat els drets de propietat intel·lectual corresponents. Així doncs, exigeixen que se’ls indemnitzi en danys i perjudicis i que se’ls pagui la quantitat dinerària que haurien d’haver percebut en base els drets de productor i intèrpret. En la demanda no sol·liciten una quantitat certa i determinada de diners, donat que això varia en funció de les temporades que el local obra i també varia en funció de la superfície del local; les actores es limiten a fixar les tarifes generals. En la demanda també sol·liciten que se’ls pagui l’import corresponent des de la data d’obertura del local fins que es dicti sentència. Queda provat que la demandada ha explotat comunicacions públiques de fonogrames sense haver abonat a les entitats gestores corresponents els drets econòmics dels productors i intèrprets. Conseqüentment, el Tribunal tot aplicant l’article 140.2.b de la Llei de Propietat Intel·lectual, condemna a l’entitat Bianco Levante S.L, com explotadora de la discoteca, a abonar a les actores l’import corresponent a la remuneració que hauria percebut el perjudicat si hagués sol·licitat autorització per utilitzar els drets de propietat intel·lectuals en qüestió
4.) A la sentència de 22 novembre de l’Audiència Provincial de la Corunya (nº538/2007) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
Les entitats gestores AGEDI i AIE interposen demanda contra la societat Hostenor la Luna S.L, l’activitat de la qual es basa en un club nocturn.
En la pretensió les actores sol·liciten que es condemni a la societat propietària del club a pagar la quantitat dinerària corresponent als drets dels productors i artistes per haver explotat els fonogrames de la seva titularitat, mitjançant aparells musicals, durant el període del juliol del 2001 al maig del 2006. La societat demandada al·lega que no és ella qui explota directament el local, donat que el te llogat. Tot hi aquestes al·legacions el Tribunal considera que la demandada continua sent la titular de l’industria o negoci cedit temporalment en arrendament. A més, també és la demandada qui ha d’assumir el pagament a les actores perquè en el propi contracta d’arrendament es contempla que els rebuts de consum i despeses estan en nom seu, encara que desprès corrin a compte de l’arrendatari. Conseqüentment, el Tribunal condemna a Hostenor la Luna S.L a abonar a les actores la quantitat de 1670,55€ per l’explotació de fonogrames de la seva titularitat.
RESUM DEL TREBALL
El nostre treball ha sigut objecte d’estudi de la propietat intel·lectual. Més concretament sobre les entitats o associacions que vetllen i s’encarreguen de la protecció dels drets d’autor. En primer lloc, hem de dir que vam iniciar el treball estudiant la propietat intel·lectual en general, ja que tot i que sí és cert que a Dret Mercantil en vam parlar, no obstant, ens calia molta més informació per poder centrar-nos en un tema específic, ja que la propietat intel·lectual està dotada d’una varietat de temes considerable. Un cop vam començar a saber, per sobre, què era la propietat intel·lectual i què regulava. Llavors vam decidir investigar sobre aquestes associacions i veure com és el funcionament, quines són les seves obligacions, i perquè es van crear, així com veure si aquestes ja realitzen degudament les seves funcions.
A més, s’ha de destacar que hem fet una breu síntesi sobre totes aquestes entitats principals que defensen els drets d’autor. Però ara cal dir que nosaltres ens hem centrat bàsicament en l'AIE i la SGAE, degut a què una protegeix els artistes, i l’altre els drets d’autor i ens va semblar interessant veure com cadascuna d’elles funcionava i si presentaven semblances o no.
També volem dir que també, mentre fèiem el treball, ens vam assabentar de què aquestes entitats cobraven unes tarifes als locals i espais d’oci per tal de vetllar pels drets d’autor. Ja que una de les formes que tenen de què hi hagi un respecte pels drets d’autor és a través de la imposició d’aquestes tarifes. Les raons per les quals ens vam decantar per aquestes dues associacions és perquè són les que ens van interessar més donat què protegeixen o vetllen més per la música que no d’altres esmentades al treball. Un cop vam saber quin era el seu funcionament, llavors vam decidir veure si realment es complien els seus objectius. És necessari precisar, que aquest objectius, a gran escala, són els mateixos que els de l’SGAE, ja que totes dues vetllen pels drets d’autor. Alhora volem fer referència, donat que parlem de l’SGAE, i en relació, amb allò esmentat amb anterioritat sobre les tarifes que aquestes entitats cobren pels drets d’autor als locals i espais d’oci, que vam conèixer i vam trobar el famós i conegut Cànon de l’SGAE. Trobat aquest, vam tenir curiositat i llavors vam decidir investigar, en relació amb el cànon de l’SGAE, i tot i que sí que és cert que va ser suprimit pel Govern al desembre de 2011. Hem parlat amb propietaris de bars de Figueres i d’Olot, els quals ens han afirmat que ells mai han arribat a pagar el cànon de l’SGAE. Llavors a nosaltres ens ha cridat l’atenció degut a què ens planteja el dubte de l’eficàcia de l’obligació de l’SGAE. Ja per acabar, la part última del treball ha estat la recerca de sentències relacionades amb aquestes entitats o associacions que defensen els drets d’autor.
CONCLUSIÓ
Hem vist i volem destacar que en la realitat, i ho podem justificar amb les sentències que hem treballat i explicat al treball, que tot i que les finalitats de cadascuna de les entitats (SGAE, AIE, AISG..., etc.) són diferents, aquestes, en realitat, estan encaminades a assolir un mateix objectiu i com a conseqüència treballen alhora i conjuntament per tal d’evitar les infraccions que poden esdevenir davant les obres musicals i artístiques. Així doncs, aquestes associacions busquen que es compleixin, no només la normativa aplicable (Llei de la Propietat Intel·lectual) sinó també els objectius i finalitats fixades per elles en els seus estatuts, tot portant als infractors davant la jurisdicció per tal que se’ls condemni a pagar la indemnització necessària. Malgrat els esforços d’aquestes entitats molts àmbits de la nostra societat exploten les obres artístiques sense realitzar la contraprestació necessària.
VIDEOS D'INTERÈS
BIBLIOGRAFIA
- PUIG FERRIAL, Lluís i ROCA TRIES, Encarna. Institucions del Dret Civil de Catalunya, Drets Reals, Volum IV, Trirant lo Blanch, 2007.
- DÍEZ-PICAZO, Luís i GILLÓN, Antonio. Sistema de derecho Civil, Volumen III, 7ªEdición, Tecnos, 2005.
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I LES ENTITATS QUEDEFENSEN LES OBRES ARTÍSTIQUES
ÍNDEX
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
CONCEPTE:
La propietat intel·lectual, o també coneguda com dret d’autor, la trobem regulada als articles 428 i 429CC, els quals la defineixen com un “conjunt de drets que la llei confereix a l’autor com a producte de la seva intel·ligència”.Cal mencionar, per tant, que malgrat que el dret d’autor, sembla que sigui modern i relativament nou, es pot observar que això no és així ja que el Codi Civil, l’any 1889 ja es va encarregar de regular i defensar els drets dels autors.
L'article 428.CC El autor de una obra literaria, científica o artística, tiene el derecho de explotarla y disponer de ella a su voluntad.
L'article 429.CC La //Ley sobre propiedad intelectual// determina las personas a quienes pertenece ese derecho, la forma de su ejercicio y el tiempo de su duración. En los casos no previstos ni resueltos por dicha ley especial se aplicarán las reglas generales establecidas en este Código sobre la propiedad.
Segons el Ministeri de Cultura Espanyol, òrgan competent en l’adopció de mesures, normatives de la propietat intel·lectual, defineix la propietat intel·lectual com “el conjunt de drets que pertanyen als autors i altres titulars, com artistes, productors, organismes de radiofusió, entre d’altres, respecte de les obres i prestacions que són fruit de la seva creació”.
I nosaltres, a través de la recerca i lectura de les diverses teories de la propietat intel·lectual hem cregut oportú donar la nostra pròpia definició. Nosaltres entenem per propietat intel·lectual aquell “dret que té com a funció principal el respecte i protecció de qualsevol de les creacions intel·lectuals d’una persona”.
Des de l’aprovació del Codi Civil, i per tant, del sorgiment d’aquesta defensa dels drets d’autors, ha estat debatut fortament el fonament i la legitimitat del dret de la propietat intel·lectual.
a) La teoria negativa determina que al pensament humà, degut a la seva immaterialitat, li falten les condicions tècniques necessàries per a poder ésser considerat com a objecte d’apropiació. S’afirma que les obres humanes no són obres de caràcter individual, sinó que són creacions de la comunitat. Això és així perquè existeix un interès social i públic evident en elles.
b) Una altra tesi defensa que la propietat intel·lectual és un dret estrictament individual i, per tant, això suposa que s’ha de reconèixer, per tal de dotar-lo d’eficàcia com qualsevol altre propietat, que el dret d’autor és absolut. Aquesta tesi també defensa que el fonament de la propietat intel·lectual és el benefici possible d’obtenció de l’autor. Perquè tot autor realitza, de forma individual, una feina per tal d’obtenir, a canvi, una remuneració d’aquesta.
c) Una tercera teoria admet que el dret individual de l’autor sobre l’obra de l’enginy, però només d’una forma limitada i temporal, per tal que la societat tingui en ella una certa participació.
La Constitució Espanyola reconeix dins dels drets fonamentals, el dret a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica (art. 20.1b CE). Però cal dir que la jurisprudència del TS (STC 9/09/1985) va establir que la propietat intel·lectual no mereixia tutela constitucional pel simple fet que interfereixen i s’hi troben involucrats aspectes econòmics (art. 33CE).
FONTS DE REGULACIÓ DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
La font primària que trobem és la llei de Propietat Intel·lectual d’11 de Novembre de 2011. Degut a la permanent intervenció de l’Administració aquest llei presentava inestabilitats amb la qual cosa va provocar la publicació del text refós amb l’aprovació del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, que conté totes aquelles disposicions que deroga i que roman vigents. Subsidiàriament regeix el Codi Civil. A més a més cal dir que trobem Convenis Internacionals sobre el dret d’autor en les seves diferents facetes. El Conveni Internacional per excel·lència és el de Berna de 9 de setembre de 1886. També és fonamental la Convenció Universal de Drets d’Autor, que va ser revisada a París el 24 de juliol de 1971, i Protocols annexos a la mateixa.
A continuació exposarem una sèrie de textos legals referits a la propietat intel·lectual que hem trobat. Hem de destacar que la següent legislació pertany tant a l’àmbit autonòmic, estatal, comunitari i internacional. Respecte a Espanya, cal dir que la legislació sobre la propietat intel·lectual és competència exclusiva de l’Estat Espanyol segons l’article 149.1.9 de la Constitució Espanyola.
L'article 149.CE
1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.
S’ha de dir que l’execució d’aquesta legislació correspon a la Generalitat de Catalunya en virtut de l’article 155 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya:
L'article 155.EAC Propietat intel·lectual i industrial
Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
A més la legislació de la propietat intel·lectual es caracteritza perquè es tracta d’una normativa que està en constant desenvolupament atesa a la importància dels avenços tècnics que contínuament s’estan produint i trobant. A continuació, esmentarem tota la legislació que hi ha, no només a Catalunya i Espanya, sobre propietat intel·lectual, sinó també la que podem trobar a Europa i a la resta del mon.
Legislació en matèria de propietat intel·lectual:
Catalunya:- Text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril.
- Modificació del text refós: Llei 23/2006 de 7 de juliol (BOE 08/07/2006)
Espanya:
- Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril.
La normativa espanyola està cada vegada més condicionada per la normativa comunitària que pretén harmonitzar en aquest camp la legislació de tots els països de la Unió Europea.Legislació Unió Europea:
- Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de maig de 2001: relativa a l’harmonització de determinats aspectes de drets d’autor.
- Directiva 1996/9/CE del Parlament Europeu i del Consell d’11 de març de 1996 sobre la protecció jurídica de bases de dades.
- Directiva 2006/115/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual [aquesta directiva substitueix la Directiva 92/100/CE del Consell, de 19 de novembre de 1992, sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la propietat intel·lectual].
- Directiva 2006/116/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa al termini de protecció del dret d'autor i de determinats drets afins [aquesta directiva substitueix la Directiva 93/98/CEE del Consell, de 29 d'octubre de 1993, relativa a l’harmonització dels termini de protecció del dret d'autor i determinats drets afins].
Legislació internacional:- Collection of Laws for Electronic Access (CLEA)
Base de dades de la OMPI (Organització Mundial de Propietat Intel·lectual) que recopila la legislació de tot el món en aquesta matèria.
OBJECTE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
El fet generador de la propietat intel·lectual d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor pel sol fet de la seva creació, tal i com estableix l’article 1 de la LPI.
L’article 10.1LPI disposa que són objectes de les propietat intel·lectual:
- “Totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en un futur”.
D’acord amb l’article 11LPI, també es poden considerar objecte de propietat intel·lectual:
- Les traduccions i adaptacions
- Les revisions, actualitzacions i anotacions
- Els compendis, resumen i extractes
- Els canvis musicals
- Qualsevol transformació d’una obra literària, artística o científica.
Cal dir que, d’acord amb l’article 12.1LPI, també es poden considerar com a objecte les col·leccions d’obres alienes de dates o altres elements independents que per la selecció dels seus continguts constitueixin creacions intel·lectuals.
No obstant, cal afirmar que, d’acord amb l’article 13LPI, en canvi, no són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals, reglaments i els seus corresponents projectes, les resolucions del òrgans jurisdiccionals, etc. Els drets d’autor són compatibles, independents i acumulables amb:
a) La propietat i altres drets que tingui per objecte la cosa material a la qual està incorporada la creació intel·lectual
b) Els drets de propietat industrial que existeixin sobre l’obra
c) Els drets de propietat intel·lectual reconeguts en el Llibre III de la Llei de Propietat Intel·lectual.
SUBJECTES:
Es considera autor la persona natural que crea alguna obra artística, científica o literària.
Per tant, dos requisits:
- Persona natural (tot i que també es permet que de la protecció de qual l’autor gaudeix també se’n podran beneficiar les persones físiques en aquells casos expressament previstos per l’article 5 de la llei)
- Creació d’una obra de caràcter intel·lectual.
Es presumeix autor a aquell que mostra l’aparença com a tal, mitjançant el nom, signatura o signe que l’identifiqui. En quant a l’obra, es divulga en forma anònima o amb pseudònim; l’exercici dels drets de propietat intel·lectual correspondrà a la persona natural o jurídica que la tregui a la llum amb el consentiment de l’autor, mentre aquest útil no mostri la seva identitat (article 6LPI).
PLURALITAT D’AUTORS:
Quan una obra hagi estat realitzada per més d’un autor, els drets establerts correspondran a tots ells. Això significa, per tant, que per a divulgar i modificar l’obra serà necessari el consentiment de tots. Una vegada l’obra hagi estat difosa cap coautor por refusar injustificadament el seu consentiment. A més, els coautors poden explotar separadament les seves aportacions sempre i quan no es perjudiqui a l’obra comuna.
OBRA COL·LECTIVA:
D’acord amb l’article 8LPI, es considera com a obra col·lectiva aquella que ha estat creada per iniciativa i sota la coordinació d’una persona natural o jurídica que l’edita i publica amb el seu nom i que està constituïda pel conjunt d’aportacions de diferents autors per tal d’obtenir una creació única i autònoma.
En aquests casos, els drets correspondran a la persona encarregada de l’edició i divulgació amb el seu nom.
OBRA COMPOSTA:
L’article 9LPI determina que l’obra composta és aquella obra nova que incorpora una obra preexistent, però sense la col·laboració de l’autor d’aquesta última.
CONTINGUT:
La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personals o morals i per drets de caràcter patrimonial. Aquests drets atribueixen a l’autor la plena dispoció i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes per l’article 2LPI.
A) DRETS MORALS
L’autor gaudeix dels següents drets irrenunciables i inalienables (article 14LPI):
- Decidir si l’obra ha de ser divulgada i amb quina forma (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercir aquest dret en relació amb l’obra no divulgada en vida del seu autor i durant un termini de setanta anys.)
- Determinar si la divulgació s’ha de fer amb el seu nom, amb un pseudònim o de forma anònima.
- Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercitar aquest dret indefinidament.)
- Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella. (en cas de mortis causa de l’autor, la persona física o jurídica nombrada per l’autor podrà exercitar aquest dret indefinidament.)
- Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de Béns d’Interès Cultural.
- Retirar l’obra del comerç
- Accés a l’exemplar únic de l’obra per tal d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre.
B) DRETS D’EXPLOTACIÓ
L’article 17LPI de la llei estableix que correspon a l’autor l’exercici exclusiu dels drets d’explotació de la seva en qualsevol forma, així com els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Les formes d’explotació són: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.
La reproducció és la fixació de la obra en un mitjà que permet la comunicació i obtenció de còpies de tota classe. Per distribució s’entén per l’emissió al públic de la obra, ja sigui en versió original o en còpies. La comunicació pública és l’acte a través del qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense que aquesta hagi estat distribuïda en exemplars a cadascuna d’aquestes persones. I finalment, la transformació es defineix com la traducció, adaptació i qualsevol altres modificació de la seva forma, provocant la creació d’una obra diferent. Aquí cal dir, que els drets de propietat intel·lectual de l’obra obtinguda de la transformació correpondran a l’autor que ha realitzat la modificació, sense perjudici dels drets de l’autor de l’obra principal.
C) ALTRES DRETS
Els articles 24 i 25 LPI comprenen una sèrie de drets més per a l’autor. Es parla de l’obtenció d’un benefici per a l’autor d’una obra plàstica en cas de rebenta. Trobem altres drets protegits, els quals són menys freqüents.
D) LÍMITS DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ
L’article 31 LPI comprèn que les obres difoses es podran reproduir sense l’autorització de l’autor el els següents casos:
- Com a conseqüència o per a constància en un procediment judicial o administratiu.
- Per a l´ús privat del copista i sempre que la còpia no sigui objecte d’utilització col·lectiva ni lucrativa.
- Per a l’ús privat d’invidents
- Es permet que l’obra inclogui fragments d’altres obres alienes, així com temes d’actualitat difosos pels mitjans de comunicació, etc.
DURACIÓ DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ:
Amb caràcter general s’afirma que els drets d’autor duran tota la vida de l’autor i setanta anys més després de la seva mort. Els drets d’explotació d’una obra anònima o pseudònima romanen setanta anys des de la seva divulgació lícita.
Els drets d’explotació d’aquelles obres que no van ser publicades lícitament duraran setanta anys des de la seva creació, en cas que no es conegui l’any de creació, es començarà a comptar des de l’any de la mort de l’autor.
DOMINI PÚBLIC:
L’extinció dels drets d’explotació determinarà el seu pas al domini públic. Les obres de domini públic es caracteritzen perquè poder ser utilitzades per qualsevol sempre i quan respecti l’autoria i la integritat de l’obra.
TRANSFORMACIÓ DELS DRETS D’EXPLOTACIÓ:
Els drets d’explotació d’obra es caracteritzen perquè es transmeten, mortis causa, per qualsevol dels medis que el dret permet. Es poden transmetre aquests drets, mitjançant actes inter vivos. Cal dir que tota cessió s’ha de realitzar de forma escrita. A més, cal dir que si la cessió és títol onerós, l’autor té dret a participar en els beneficis de l’explotació. La llei també preveu que els drets d’explotació puguin ser objecte d’hipoteca.
LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL EN LES OBRES CINEMATOGRÀFIQUES I ALTRES SISTEMES AUDIOVISUALS I PROGRAMES D’ORDINADOR:
Aquí cal destacar que dins de la propietat intel·lectual també es troben protegits per aquesta els drets d’autor en les obres cinematogràfiques, altres sistemes audiovisuals i programes d’ordinadors.
ALTRES DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
La llei de propietat intel·lectual també regula els drets dels artistes i executants d’una obra, incloent així, el director d’escena i el director d’orquestra. També es recullen els drets dels productors de fonogrames i gravacions audiovisuals. Així com la protecció de les fotografies, de determinades proteccions editorials i de la base de dates.
LA PROTECCIÓ JUDICIAL DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
En la llei, per a iniciar el procediment de cessament d’una activitat il·lícita contra un obra per un infractor i exigir la indemnització correspon, estableix la legitimació al titular dels drets. Aquest també pot sol·licitar mesures cautelars.
El cessament de l’activitat il·lícita comprèn moltes mesures, però cal destacar, que aquestes mesures no s’aplicaran als exemplars obtinguts de bona fe per a l’ús personal. Pel que fa a la indemnització, el perjudicat pot sol·licitar tant el dany emergent com el lucre cessant. L’acció per a la reclamació de danys i perjudicis prescriu als cinc anys des de que el legitimat pugi exercitar-la.
EL REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
El Registre de la Propietat Intel·lectual depèn del Ministeri de Cultura i té caràcter únic per a tot el territori nacional. Cal dir, que en cadascuna de les capitals de província existeix una oficina provincial de Registre.
A Girona podem trobar el registre de la propietat intel·lectual al carrer dels ciutadans.
Els drets de propietat intel·lectual relatius a les obres i reproduccions protegits per la LPI poden ser objecte d’inscripció. Es presumeix que els drets inscrits existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada a l’assentament.
El registre és públic, sens perjudici que les limitacions establertes.
DELS SÍMBOLS O INDICACIONS DE LA RESERVA DE DRETS:
El titular o cessionari d’un dret d’explotació pot anteposar el símbol ©, amb precisió del lloc i any de la divulgació de l’obra. En les còpies de fonogrames o en les seves envoltures es podrà anteposar el nom del productor o d’un cessionari, el símbol P, indicant l’any de la seva publicació. Aquests signes han de constar de la forma en què mostrin clarament que els drets d’explotació estan reservats.
ÀMBIT DE LA PROPIETAT INTELECTUAL:
Cal dir que la propietat intel·lectual comprèn i vetlla per un nombre important de matèries, totes ells molt relaciones i molt semblants. Podem afirmar, que de forma general, les matèries més importants per a les quals el dret de propietat intel·lectual vetlla són:
- Obres científiques i literàries
- Composicions musicals
- Obres teatrals
- Coreografies i pantomimes
- Obres cinematogràfiques i audiovisuals
- Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades- Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència
- Programes d'ordinador
- Bases de dades
- Pàgines web i obres multimèdia
- Actuacions d'artistes, intèrprets i executants
- Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials
ALTRES DRETS DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL:
Els drets d’autor són els drets essencials de la propietat intel·lectual, i de fet, sempre que parlem de propietat intel·lectual, ens venen al cap els drets d’autor. No obstant, cal afirmar que els drets d’autor no són els únics que podem trobar, sinó que n’hi ha d’altres que es troben regulats i protegits per la propietat intel·lectual. Aquests drets són:
- Drets dels artistes, intèrprets o executants
- Drets dels productors de fonogrames
- Drets dels productors de les gravacions audiovisuals
- Drets de les entitats de radiodifusió
- Drets sobre les meres fotografies
- Drets sobre determinades produccions editorials.
ENTITATS I ASSOCIACIONS DE DEFENSA DELS DRETS DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual; les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual:
La legislació espanyola ofereix una sèrie de mecanismes de protecció dels drets de propietat intel·lectual. D’una banda la Llei de Propietat Intel·lectual en el Llibre III, Títol I regula les accions i els procediments que poden exercir-se en els supòsits d’infracció dels drets d’explotació; així doncs pots recórrer a les accions administratives, a les accions civils i a les accions penals. D’altra banda, la Llei de Propietat Intel·lectual en el Llibre III, Títol II regula el Registre General de la Propietat Intel·lectual. A més, aquesta mateixa llei, en el Títol IV regula les Entitats de Gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual. Les entitats de defensen els drets de propietat intel·lectual es caracteritzen per:
- Ésser de gestió col·lectiva
- Definir-se com a organitzacions privades formades per un conjunt d’associats amb un determinat fi.
- Funcionar amb total autonomia
- Tenir naturalesa no lucrativa.
- Dedicar-se, en nom propi o aliè, a la gestió de drets de propietat intel·lectual de caràcter patrimonial per compte dels seus titulars legítims.
- Estar regulades al Títol IV del Llibre III del Real Decret Legislatiu 1/1996 de 12 de abril, per el qual s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
L'OBJECTE DE LES ENTITATS:
L’objecte de les entitats de gestió col·lectiva és garantir una explotació eficaç de les obres i prestacions protegides en benefici dels seus titulars i usuaris.
Els titulars tenen assegurat el control d’utilitat de les seves obres tan a nivell espanyol com a nivell estranger; no només reben protecció dins Espanya sinó que si els titulars subscriuen acords de recíprocs amb entitats de gestió estrangeres obtindran protecció fora del territori.
En la realitat sovint trobem la coexistència de drets d’explotació que la llei reconeix a diversos titulars. Per exemple, una cançó, agrupa drets de l’autor de la lletra i la música, drets de l’ intèrpret vocal i drets del productor de la gravació.
Conseqüentment, per utilitzar obres o prestacions protegides haurem de pagar a més d’una entitat; haurem de recórrer a cada una d’elles per sol·licitar l’autorització per utilitzar els drets que gestionen i pagar el preu que cada una fixi a través de les seves tarifes.
Les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual requereixen una autorització del Ministeri de Cultura per actuar en el compliment de les seves funcions, de les quals podem destacar:
A) Administrar els drets de propietat intel·lectual conferits, conforme a la legislació vigent i els seus Estatuts. En l’exercici dels drets de propietat intel·lectual, poden actuar de forma delegada pels seus titulars legítims o bé per mandat legal (drets de gestió col·lectiva obligatòria).
B) Ofereixen als usuaris autoritzacions no exclusives per utilitzar els drets dels titulars que representen, a canvi d’una contraprestació econòmica. La determinació de les contraprestacions econòmiques venen fixades per unes tarifes generals, les quals no son controlades pel Ministeri de Cultura.
A més, les entitats tenen l’obligació de negociar les tarifes amb associacions d’usuaris que vulguin utilitzar els drets que gestionen. Les quantitats de diners recaptades s’abonen als seus legítims titulars, amb un previ descompte d’uns percentatges variables destinats a cobrir les costes per gestionar aquest servei.
C) Ofereixen serveis d’assistència, formatius i promocionals als autors i artistes.
D) Protegeixen i defensen els drets de propietat intel·lectual davant les infraccions als drets de propietat intel·lectual; mitjançant la via judicial. El Ministeri de Cultura fins a la data, ha autoritzat vuit entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual. Les entitats les podem classificar en funció del titular del dret;
En relació als drets d’autors trobem;
En relació al dret d’artistes intèrprets o executants trobem;
En relació al dret de productors trobem;
L'AIE: Artistes, Intèrprets i executants
CONCEPTE:
L’AIE és una Societat de Gestió autoritzada pel Ministeri de Cultura creada amb la intenció de defensar els drets que la llei reconeix als artistes, intèrprets o executants.
CARACTERÍSTIQUES:
La AIE és un societat que gestiona i defensa els drets dels artistes tant a Espanya com a l’estranger. Cal dir que es caracteritza per ser una societat:
- Col·lectiva
- Solidària
- Democràtica
- Onerosa, és a dir, sense ànim de lucre
HISTÒRIA:
L’AIE va néixer l’any 1989 per autorització i tutela del Ministeri de Cultura d’Espanya.
FUNCIONS:
L’AIE té com a funcions principals la protecció dels drets que es troben a la Llei de Propietat Intel·lectual de 1987. Concretament allò que defensa l’AIE és:
- Defensa i desenvolupament dels drets que la llei de Propietat Intel·lectual reconeix als artistes, intèrprets o executants, així com als seus drethavents.
- La recaptació i repartiment dels drets de Propietat Intel·lectual, que la llei reconeix, en tot el món, als artistes, intèrprets o executants.
- La regulació de l’ús, reproducció i/o radiofusió de la música en públic. La promoció d’activitats o serveis de caràcter assistencial, en benefici dels seus socis, de formació i de capacitació professional, i de promoció de la música i músics. Les activitats de formació i promoció d’artistes que la AIE realitza s’exposarà breument tot seguit.
En primer lloc, cal parlar d’AIEnRUTa-Artistes.
-Aquest és un programa organitzat per l’AIE per a potenciar la música en directe i apropar als nous talents al públic a través d’actuacions en locals de música en directe de tot el país.
El seu funcionament es caracteritza perquè està compost per un jurat que s’encarrega de seleccionar diversos artistes que presenten diferents estils de música per tal que realitzin un curs trimestral en una de les sales que AIE té arreu d’Espanya. AIEenRUTa està en funcionament tot l’any, no obstant, la selecció dels artistes i les seves actuacions es divideixen en tres cicles: Gener-Març, Abril-Juny, Octubre-Desembre. Cal dir que l’AIE no només disposa d’una AIEnRUTA-Artistes sinó que n’organitza diverses. Cadascuna d’elles depèn de la música amb la que es vinculi o relacioni. Així, per exemple, cal assenyalar que troben la AIEnRUTa-Flamencos, que potencia la música flamenca dels joves talents, així com la AIEnRUTa-Clásicos, que activa la música clàssica dels joves talents, i finalment també trobem la AIEnRUTa-Jazz que té per objecte promocionar els artistes de Jazz.
PRESIDENT D’HONOR:
L’AIE està representada i formada per un president d’honor, que és el Príncep d’Astúries, Don Felip Borbó i Grècia.
COMPROMISOS:
A) Compromís amb tots els artistes: S’estableix que la missió principal de l’AIE és protegir la música i garantir els drets dels artistes, intèrprets o executants. L’AIE realitza una multitud d’iniciatives de promoció d’artistes esplèndids, de la seva formació així com de la seva música.
B) Compromís amb els usuaris de la música: L’AIE intenta ajudar als usuaris de la música a regularitzar l’ús i difusió de la música en públic amb la finalitat d’aconseguir un gaudiment dels beneficis que aporta aquesta als seus negocis.
C) Compromís amb la transparència: Un dels objectius estratègics de l’AIE és la transparència i la progressiva millora en les seves gestions. L’AIE s’encarrega de realitzar auditories econòmiques i de gestió.
OBJECTIUS DE L’AIE:
L'AIE com a Societat de Gestió dels Artistes, Intèrprets o executants té com a principals objectius i fins:
- Gestió dels drets de tots els Artistes, Intèrprets o executants musicals, així com el seu desenvolupament i protecció davant de totes les instàncies i autoritats.
- Difusió continuada de la cultura, la música i l’art a tots els aficionats i amants de la música mitjançant la organització i col·laboració en un ampli catàleg d’activitats de caràcter educatiu, formatiu i promocional.
- Establiment d’acords de col·laboració amb els Usuaris de la Música, és a dir, negocis que utilitzen la música, per tal de regularitzar l’ús i l’explotació comercial i difusió en públic de les gravacions i reproduccions musicals.
- Suport total als seus Socis, Artistes, Intèrprets o Executants, en el desenvolupament de la seva activitat musical. És a dir, ajuda a l’educació, formació i promoció dels joves talents musicals de cara al seu llançament i consolodació. Tanmateix, defensa de la implantació, consolidació i desenvolupament dels drets morals i econòmics dels artistes, intèrprets o executants. A més a més, desenvolupa activitats socials i assistencials per a donar suport als socis artistes més perjudicats. Cal dir, que està dotada de més i millors recursos per als seus associats gràcies al seu repartiment eficaç i equitatiu de la recaptació per l’ús i la difusió de gravacions musicals i audiovisuals.
- Millora de forma contínua, de l’eficiència en la gestió per aconseguir òptims resultats econòmics, assistencials i promocionals per als seus socis, comptabilitzar l’excel·lència màxima en els serveis proporcionats com a Societat, així com la reducció progressiva en els costos de la gestió dels seus drets. El repertori universal protegit i gestionat per l’AIE constitueix el seu vertader valor. Cal dir que el model estratègic i de gestió de l’AIE es basa en quatre principis orientats tots ells amb la finalitat d’aconseguir la Solidaritat:
a) Honestedat
b) Transparència
c) Eficàcia
d) Compromís
El compromís establert per l’AIE amb els seus socis implica honestedat, transparència i eficàcia no només envers ells, sinó que també s’estenen cap a les altres societats i institucions amb les quals l'AIE manté una relació institucional i professional. La transparència, l’autenticitat i la precisió de les declaracions de les agravacions musicals i audiovisuals dels artistes constitueixen l’essència del compromís de l’AIE, per part, tant del conjunt de la societat, com de cadascun dels seus socis.
MANIFEST DE L’AIE:
L’AIE defensa, estableix i determina:
a) La propietat intel·lectual és un dret i no un impost.
b) El dret intel·lectual és inherent a l’ésser humà, com el dret a la llibertat.
c) El llibre és cultura, el disc és cultura, el cinema és cultura, el teatre és cultura. Tot això ha de tenir un tractament fiscal just, equitatiu i no arbitrari.
d) En el lliure mercat només és possible la competència lleial, quan es garanteix la lliure expressió i la lliure elecció.
e) La llibertat d’expressió no pot subsistir sense la llibertat d’emissió, exposició i exhibició.
f) L’AIE està disposada a canviar les seves costums però no a què ningú li canviï.
g) La cultura, peculiar i diversa, distingeix i acosta als éssers humans. La seva protecció i desenvolupament és un deure de tots els governs i de tots.
h) Els artistes no demanen la protecció de l’Estat, sinó que volen un tractament social i assistencial digne. A més també sol·liciten aquest tractament per a la resta de ciutadans.
i) Una societat que protegeix més els objectes que no pas les idees està mal creada.
Què fa exactament la societat AIE?
L'AIE promociona la música en directe amb programes anuals accessibles per qualsevol artista. A partir del programa AIEnruta s’organitzen cicles de concerts en tot Espanya.
A més a més de la música, l'AIE també s’interessa per l’art i la cultura, creant d’aquesta manera múltiples esdeveniments, amb la finalitat de la divulgació de la cultura i la Propietat intel·lectual, com per exemple cursos, conferències, cicles musicals, etc.
L'AIE és la Societat de Gestió autoritzada pel Ministeri de Cultura per a defensar els drets que la llei reconeix als artistes, intèrprets o executants. La seva finalitat és garantir i assessorar als seus socis, sobre els drets econòmics que els hi pertanyen. AIE recapta dels negocis que són usuaris de la música, com per exemple bars, televisions, ràdios, etc. A més a més recapta també els drets de propietat intel·lectual generats per l’ús d'interpretacions musicals, i els reparteix entre els artistes. Actualment aquesta societat està composta per més de 15.000 socis a Espanya , i internacionalment representa a més de 500.000 artistes, als quals els assigna drets, a través dels seus processos de repartiment anuals i d' acords subscrits amb altres països.
Aquesta societat no es limita a protegir els drets dels socis sinó que a partir del seu Fons Assistencial i Cultural, que proporciona ajudes, prestacions i beneficis als artistes:
- Assegurança col·lectiu de accidents.
- Targeta d’assistència de viatges.
- Assegurança mèdica privada.
- Ajudes assistencials.
La societat segueix ampliant aquest servei assistencial que s’ajusta a les necessitats especials de les condicions del col·lectiu.
Aquesta societat recolza la formació musical convocant beques de formació o aplicació d’Estudis Musicals i d’Alta Especialització, col·labora en la organització de cursos i seminaris d’ensenyança musical arreu d’Espanya i col·labora amb la Fundació Isaac Albènix. També organitza Classes Magistrals en les que participen grans mestres de caràcter internacional.
L'AIE desenvolupa la funció de promoció de la música i la defensa dels drets dels artistes, i entre una de les seves finalitats hi ha la de garantir la generació futura de continguts musicals, per això participa de forma continuada en seminaris, discussions i fòrums amb associacions i institucions de caràcter polític, tècnic o jurídic.
L'AIE participa en las següents organitzacions internacionals:- FILAIE: Federación Ibero-Latino-Americana de Artistas Intérpretes o Ejecutantes- GIART: Grupo Internacional de Artistas.
L'AIE intervé en representació de aquestes organitzacions davant nombrosos organismes, entre altres:
- OMPI: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual.- PARLAMENT EUROPEU: a Estrasburgo y Bruselas.
-COMISSIÓ EUROPEA: a Bruselas.
L'AIE col·labora en els següents grups tècnics internacionals de treball:
- PEG: (Grupo Paneuropeo de Entidades de Gestión).
- IPDA: (Asociación para la Base de Datos Internacional de Artistas).
- SCAP: (Consejo de Sociedades para la Administración de los Derechos de los Artistas).
L’AIE va ser constituïda com a societat de gestió dels artistes intèrprets o executants.
LA SGAE: Sociedad General de Autores y Editores.
CONCEPTE:La SGAE és una societat privada espanyola amb seu a Madrid, està reconeguda legalment com una societat dirigida a la gestió dels drets d'autor dels seus socis (tot tipus d’artistes i empresaris de cultura).
La tasca de l’SGAE consisteix en gestionar el cobrament i la distribució dels drets d’autor dels artistes que l'integren i a la vegada vetllar pels interessos dels editors.
HISTÒRIA:
A finals del segle XIX, a Espanya el negoci musical estava format per tres subjectes: teatres, on s’interpretaven les obres musicals, autors i intermediaris d' aquests.
Els intermediaris utilitzaven la seva posició dominant de forma abusiva per als autors, fins que finalment l’any 1941 es va fundar la societat anomenada SGAE, que va passar a ser qui va gestionar en exclusiva tots els drets de autor, més endavant l’any 1995 aquesta societat es va refundar i va passar a protegir també els editors.
Actualment aquesta societat representa més de 100.000 socis i gestiona un inmens repertori d' obres registrades.
Per ser soci de aquesta entitat s’ha de tenir l'obra explotada públicament per qualsevol mitjà.
Entre els seus socis trobem músics, compositors, autors, guionistes...
FUNCIONS:
Entre les seves funcions estàn les d'emetre llicències de repertori dels autors agrupats a l’SGAE , per la seva explotació en qualsevol tipus de negoci.
La societat controla els mercats per defensar els seus socis, assegurant que l'explotació del repertori d'SGAE estigui llicenciada i que els explotadors estiguin abonats als drets d'autor corresponents, gestiona l'anomenada «remuneració equitativa» per lloguer de vídeos, vigila el compliment dels acords subscrits amb les distribuïdores de suports d'enregistraments audiovisuals, amb les emissores etc.
El seu departament jurídic assessora els socis i defensa els seus drets, denunciant l'activitat de lloguer de suports discogràfics que consideri il·lícita, preparant la documentació corresponent per a les demandes, així com investigant les activitats considerades il·legals relacionades amb els interessos dels autors, en especial de la utilització fora de la llei del repertori SGAE (el que l'entitat defineix com «antipirateria»).
És necessari afegir, que la societat SGAE, no és la única associació de autors i editors a Espanya, tot i així és un dels principals grups contra la pirateria musical a Espanya.
RECERCA SOBRE LES TARIFES IMPOSADES PER LES ASSOCIACIONS: en especial, el Cànon de l’SGAE.
Ara realitzem un informe sobre la nostra recerca a diversos locals, tant de Figueres com d’Olot sobre el famós cànon de l’SGAE així com les tarifes que les diverses associacions o entitats imposen per a la defensa de la propietat intel·lectual.
FIGUERES:
Hem de dir que hem visitat dos bars. Aquests dos bars es poden trobar al centre de la ciutat, tot i que, per defensar el dret a la intimitat, ens abstenim de citar el nom del local, així com el carrer on es troben cadascun.
En el primer que vam visitar, el propietari del local ens va afirmar amb aquestes paraules: “sí, certament existeix un cànon de l’SGAE, però a mi no me l’exigeixen”.
Nosaltres aquí volem comentar dues coses:
a) En primer lloc, doncs ens ha agradat que algú ens verifiqui que el cànon de l’SGAE existeix i per tant, no és una invenció o irrealitat.
b) En segon lloc, amb les paraules del propietari d’aquest bar, d’altra banda, podem observar doncs que ni el dret ni la justícia no acaba mai d’actuar tal i com ho hauria de fer, ja que amb les paraules “a mi no me l’exigeixen” deduïm que no és que no li exigeixen sinó que directament i segurament farà alguna mena de trampa per poder evitar i així estalviar-se el pagament d’aquestes tarifes imposades.
El segon que vam visitar, a diferència del primer, ens va assegurar que fins al Novembre de 2011 havia estat contribuint i aportant una petita quantitat de diners, en base, al cànon de l’SGAE, per tal de garantir la defensa dels drets d’autor. Nosaltres amb aquesta explicació li vam demanar que ens ensenyés algun document que acredités i determinés aquest cost, però la propietària del bar es va negar, reservant-se així el dret a la intimitat.
OLOT:
A Olot vam visitar un local, que tampoc esmentarem el seu nom ni la seva localització per tal de perservar el dret a l'intimitat. En aquest local vam demanar si tenien algun tipus de document o informe en el qual hi constés la obligació de pagar una tarifa pel fet d’usar i explotar els drets reservats pels autors de les cançons, videoclips, etc. En formular aquesta pregunta, els propietaris del local ens van dir que ells no disposaven de cap tipus de document o informe, donat que cap entitat els hi havia exigit ni reclamat.
Així doncs, podem concloure que tot hi l'existència de l'obligació de pagament a les corresponents entitats gestores, els locals no satisfan les tarifes exigides.
Aquesta desviació entre la normativa i la realitat existent, pot ser deguda a què les entitats no donen l'abast alhora de controlar l'efectuació del pagament per part de tots els establiments situats en territori espanyol, o de la poca conciència popular en aquest àmbit. Per tant, podríem dir que hi ha una absència d'eficàcia per part d'aquestes entitats.
JURISPRUDÈNCIA
Tot seguit ens hem detingut a buscar jurisprudència que demostri la situació existent en els establiments espanyols, en relació a l'obligació a pagar les tarifes corresponents per l'explotació de les obres artístiques i musicals:
1.) A la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid (Secció 21ª) de 8 de febrer de 2006 (nº150/2005) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
https://vpngateway.udg.edu/wles/app/nwles/,DanaInfo=www.westlaw.es+document?tid=jurisprudencia&docguid=Id625b880f9fd11dbb5b0010000000000&base-guids=AC%5C2006%5C362&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO
La SGAE i TVE van fer l’any 1991 un contracte mitjançant el qual la SGAE concedia a TVE una autorització no exclusiva per a la utilització de les obres de la SGAE en territori de l’Estat Espanyol, a canvi d’una remuneració o cànons exigits anualment.
Però en el contracte, quan TVE ja havia començat amb l’emissió, es va incorporar un “Annex 1” on s’ampliava aquesta emissió de TVE a territori estranger, a canvi, és clar, de remuneracions.
- El contracte contemplava la següent durada: 1/01/1991- 31/12/2000.
- “L’annex 1”contemplava la següent durada: 1/01/1991-31/12/1993.
Tot funcionava correctament fins que l’any 1996 l’SGAE va reclamar a TVE que el càlcul dels cànons o tarifes no eren els pactats.
Com que les parts no van arribar a un acord, llavors la SGAE va interposar una demanda davant del jutjat de 1ª Instància reclamant la liquidació corresponent entre 1/01/1994-15/10/1996 en base al contracte realitzat. El Tribunal va estimar parcialment la demanda.
Amb aquest pronunciament, l’SGAE va interposar recurs d’apel·lació amb el qual va obtenir un pronunciament d’acceptació de la sentència de 1ªinstància. I tot seguit va interposar recurs de cassació.
El TS ha establert, davant la sol·licitació de l’SGAE d’obtenir un pronunciament judicial favorable que estableixi i resolgui els seus drets de remuneració pels drets d’explotació de les obres del seu repertori que TVE ha fet, que el pacte que ambdúes parts van concertar establia que “la part més afavorida” era TVE. Ja que va ser precisament l’SGAE qui remarcava en el contracte aquest favoritisme. I és per aquesta raó que el TS desestima el recurs de cassació i accepta, per tant, la sentència de 1ª Instància.
2.) A la sentència del Tribunal Suprem (Sala de lo Civil) de 15 d'octubre del 2002 (nº 928/2002) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
https://vpngateway.udg.edu/wles/app/nwles/,DanaInfo=www.westlaw.es+document?tid=jurisprudencia&docguid=I5ed54310fab911db81ac010000000000&base-guids=RJ\2003\257&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO-ANA
La «Sociedad General de Autores de España» (SGAE) demanda a l'entitat Radio Archipiélago, SL.
El conflicte resideix, en què l’emissora de ràdio, ha portat a terme una comunicació pública d'obres musicals a través d'emissores radiofòniques, sense obtenir per a portar a terme aquesta activitat, la llicència necessària per abonar els corresponents drets dels autors d’aquestes obres musicals.
A l’hora de resoldre aquest problema, un dels conflictes que es planteja el Tribunal és si l'entitat la SGAE, entre altres, té legitimació per emetre aquesta demanda respecte l'entitat de ràdio, aquest problema es veu solucionat, amb la Llei 22/1987, d'11 de Novembre que estableix que la SGAE (entre altres) té per finalitat que els drets d'autors resultin reals de manera concreta i d’aquesta manera pugin ser efectivament reconeguts i protegits.
Per tant, el tribunal accepta la legitimació de l’entitat la SGAE, per la defensa en judici dels drets els quals s’atén la seva activitat (protecció de la propietat intel·lectual, que justifica la concessió d'autorització administrativa a les entitats de gestió).
Altres aspectes rellevants que podem extreure d’aquesta sentència són:
- L'SGAE, és una entitat de gestió autoritzada per actuar a favor dels drets dels autors que hi contracten.
- La legitimitat per a la gestió dels drets que porta a terme la SGAE, és atribuïda per els mateixos titulars dels drets a la entitat mitjançant el corresponent contracte.
- Quan s’atorga legitimitat per la gestió dels drets, no es refereix als concrets drets individuals, sinó que el que s’atribueix a la SGAE, és la legitimació per defensar en judici els drets que s’extreuen de la seva activitat artística.
3.) A la sentència de 13 juliol de l’Audiència Provincial d’Alicant (nº 310/2010) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:https://vpngateway.udg.edu/wles/app/nwles/,DanaInfo=www.westlaw.es+document?tid=jurisprudencia&docguid=Iefc225c0dbeb11df9467010000000000&base-guids=AC\2010\1503&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO-ANA-23&srguid=i0ad8181600000136cfafbfce2afd1693
En la demanda les entitats SGAE i AIE formulen pretensió contra la societat Bianco Levante S.L, la qual explota la discoteca Bianco situada al centre de la ciutat de Llevant.
En la pretensió SGAE i AIE reclamen els danys i perjudicis causats per aquesta entitat com a conseqüència d’haver utilitzat i explotat en l’àmbit de la seva activitat pròpia drets de productors i d’artistes intèrprets, sense haver pagat els drets de propietat intel·lectual corresponents. Així doncs, exigeixen que se’ls indemnitzi en danys i perjudicis i que se’ls pagui la quantitat dinerària que haurien d’haver percebut en base els drets de productor i intèrpret.
En la demanda no sol·liciten una quantitat certa i determinada de diners, donat que això varia en funció de les temporades que el local obra i també varia en funció de la superfície del local; les actores es limiten a fixar les tarifes generals. En la demanda també sol·liciten que se’ls pagui l’import corresponent des de la data d’obertura del local fins que es dicti sentència.
Queda provat que la demandada ha explotat comunicacions públiques de fonogrames sense haver abonat a les entitats gestores corresponents els drets econòmics dels productors i intèrprets.
Conseqüentment, el Tribunal tot aplicant l’article 140.2.b de la Llei de Propietat Intel·lectual, condemna a l’entitat Bianco Levante S.L, com explotadora de la discoteca, a abonar a les actores l’import corresponent a la remuneració que hauria percebut el perjudicat si hagués sol·licitat autorització per utilitzar els drets de propietat intel·lectuals en qüestió
4.) A la sentència de 22 novembre de l’Audiència Provincial de la Corunya (nº538/2007) que podem trobar en l'enllaç que s'adjunta tot seguit, es relata el següent supòsit de fet:
https://vpngateway.udg.edu/wles/app/nwles/,DanaInfo=www.westlaw.es+document?tid=jurisprudencia&docguid=Ife4e8570ff8e11dc8ffa010000000000&base-guids=JUR\2008\75644&fexid=flag-red-juris&fexid=flag-yellow-juris&fexid=flag-blue-juris&fexid=DO-ANA-25&fexid=DO-ANA-23&srguid=i0ad8181500000136cff448554104d685
Les entitats gestores AGEDI i AIE interposen demanda contra la societat Hostenor la Luna S.L, l’activitat de la qual es basa en un club nocturn.
En la pretensió les actores sol·liciten que es condemni a la societat propietària del club a pagar la quantitat dinerària corresponent als drets dels productors i artistes per haver explotat els fonogrames de la seva titularitat, mitjançant aparells musicals, durant el període del juliol del 2001 al maig del 2006. La societat demandada al·lega que no és ella qui explota directament el local, donat que el te llogat.
Tot hi aquestes al·legacions el Tribunal considera que la demandada continua sent la titular de l’industria o negoci cedit temporalment en arrendament.
A més, també és la demandada qui ha d’assumir el pagament a les actores perquè en el propi contracta d’arrendament es contempla que els rebuts de consum i despeses estan en nom seu, encara que desprès corrin a compte de l’arrendatari.
Conseqüentment, el Tribunal condemna a Hostenor la Luna S.L a abonar a les actores la quantitat de 1670,55€ per l’explotació de fonogrames de la seva titularitat.
RESUM DEL TREBALL
El nostre treball ha sigut objecte d’estudi de la propietat intel·lectual. Més concretament sobre les entitats o associacions que vetllen i s’encarreguen de la protecció dels drets d’autor.
En primer lloc, hem de dir que vam iniciar el treball estudiant la propietat intel·lectual en general, ja que tot i que sí és cert que a Dret Mercantil en vam parlar, no obstant, ens calia molta més informació per poder centrar-nos en un tema específic, ja que la propietat intel·lectual està dotada d’una varietat de temes considerable.
Un cop vam començar a saber, per sobre, què era la propietat intel·lectual i què regulava. Llavors vam decidir investigar sobre aquestes associacions i veure com és el funcionament, quines són les seves obligacions, i perquè es van crear, així com veure si aquestes ja realitzen degudament les seves funcions.
A més, s’ha de destacar que hem fet una breu síntesi sobre totes aquestes entitats principals que defensen els drets d’autor. Però ara cal dir que nosaltres ens hem centrat bàsicament en
l'AIE i la SGAE, degut a què una protegeix els artistes, i l’altre els drets d’autor i ens va semblar interessant veure com cadascuna d’elles funcionava i si presentaven semblances o no.
També volem dir que també, mentre fèiem el treball, ens vam assabentar de què aquestes entitats cobraven unes tarifes als locals i espais d’oci per tal de vetllar pels drets d’autor. Ja que una de les formes que tenen de què hi hagi un respecte pels drets d’autor és a través de la imposició d’aquestes tarifes.
Les raons per les quals ens vam decantar per aquestes dues associacions és perquè són les que ens van interessar més donat què protegeixen o vetllen més per la música que no d’altres esmentades al treball.
Un cop vam saber quin era el seu funcionament, llavors vam decidir veure si realment es complien els seus objectius. És necessari precisar, que aquest objectius, a gran escala, són els mateixos que els de l’SGAE, ja que totes dues vetllen pels drets d’autor.
Alhora volem fer referència, donat que parlem de l’SGAE, i en relació, amb allò esmentat amb anterioritat sobre les tarifes que aquestes entitats cobren pels drets d’autor als locals i espais d’oci, que vam conèixer i vam trobar el famós i conegut Cànon de l’SGAE.
Trobat aquest, vam tenir curiositat i llavors vam decidir investigar, en relació amb el cànon de l’SGAE, i tot i que sí que és cert que va ser suprimit pel Govern al desembre de 2011. Hem parlat amb propietaris de bars de Figueres i d’Olot, els quals ens han afirmat que ells mai han arribat a pagar el cànon de l’SGAE.
Llavors a nosaltres ens ha cridat l’atenció degut a què ens planteja el dubte de l’eficàcia de l’obligació de l’SGAE.
Ja per acabar, la part última del treball ha estat la recerca de sentències relacionades amb aquestes entitats o associacions que defensen els drets d’autor.
CONCLUSIÓ
Hem vist i volem destacar que en la realitat, i ho podem justificar amb les sentències que hem treballat i explicat al treball, que tot i que les finalitats de cadascuna de les entitats (SGAE, AIE, AISG..., etc.) són diferents, aquestes, en realitat, estan encaminades a assolir un mateix objectiu i com a conseqüència treballen alhora i conjuntament per tal d’evitar les infraccions que poden esdevenir davant les obres musicals i artístiques.
Així doncs, aquestes associacions busquen que es compleixin, no només la normativa aplicable (Llei de la Propietat Intel·lectual) sinó també els objectius i finalitats fixades per elles en els seus estatuts, tot portant als infractors davant la jurisdicció per tal que se’ls condemni a pagar la indemnització necessària.
Malgrat els esforços d’aquestes entitats molts àmbits de la nostra societat exploten les obres artístiques sense realitzar la contraprestació necessària.
VIDEOS D'INTERÈS
BIBLIOGRAFIA
- PUIG FERRIAL, Lluís i ROCA TRIES, Encarna. Institucions del Dret Civil de Catalunya, Drets Reals, Volum IV, Trirant lo Blanch, 2007.
- DÍEZ-PICAZO, Luís i GILLÓN, Antonio. Sistema de derecho Civil, Volumen III, 7ªEdición, Tecnos, 2005.
WEBGRAFIA
http://www.mcu.es/propiedadInt/CE/PropiedadIntelectual/Definicion.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Propiedad_intelectualç
http://www.wipo.int/about-ip/es/
http://www.uaipit.com/es/documentos.php
http://www.propiedadintelectual.net/
http://www.aie.es/
http://www.sgae.es/
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0
/?vgnextoid=c68f6790ded1a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=c68f6790ded1a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&
contentid=0ae88a49f106e010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
http://es.wikipedia.org/wiki/Canon_por_copia_privada_%28Espa%C3%B1a%29
http://www.libertaddigital.com/internet/la-ue-declara-ilegal-el-canon-digital-aplicado-en-espana-1276404904/
http://www.lavanguardia.com/cultura/20110705/54181013556/el-gobierno-da-marcha-atras-y-decide-anular-el-canon-digital.html
http://www.diariodenavarra.es/noticias/mas_actualidad/cultura/el_canon_digital_historia_61931_1034.html
http://e-pesimo.blogspot.com.es/2011/12/gobernando-derogacion-del-canon-digital.html
http://tugobiernas4.foroactivo.com/t4913-real-decreto-48-2012-por-el-que-se-deroga-el-real
decreto-47-2012-para-la-supresion-del-canon-digital
https://vpngateway.udg.edu/wles/app/nwles/search/,DanaInfo=www.westlaw.es+template?tid=universal
http://www.mcu.es/propiedadInt/CE/PropiedadIntelectual/Sujetos.html
http://www.mcu.es/propiedadInt/CE/PropiedadIntelectual/Definicion.html